Reflexions Personals

REFLEXIONEM...

Us deixo reflexions que vaig fer al Practicum I ...

Al principi de les pràctiques i com activitat de la PAC1, havíem de proposar dos temes per debatre. Un dels meus va ser vetllar pels factors culturals i socials. La meva justificació anava al voltant de la necessitat de tractar als nois des de la individualitat. A més, valorava positivament que al centre hi hagin educadors àrabs perquè l'apropament als nois sigui més fàcil, tenint en compte i entenent diferents actituds en relació a la cultura. També valorava molt positivament la intervenció d'un intèrpret en les diferents entrevistes per facilitar la comunicació amb el professional. La companya Mireia Roura al debat va dir:

"Penso que tens raó quan dius que cada cas és diferent i s'ha d'individualitzar. El fet que hi hagi intèrprets àrabs pot anar molt bé per donar confiança als nois àrabs que reben l'ajuda i aconseguir que col·laborin amb una major implicació. Tanmateix, penso que quan aquests nois han vist que poden confiar en la institució és important introduir la cultura catalana en les intervencions. O sigui, considero que les cultures no són excloents i que els nois àrabs (entre d'altres cultures) poden decidir participar en la cultura catalana sense deixar de ser àrabs. De fet, penso que les cultures no es poden imposar, però es pot fer despertar d'interès d'aquests adolescents cap a la cultura del país on viuen, sense deixar de banda la seva pròpia".
D'aquesta manera, i desprès de valorar diferents situacions, crec que cal vetllar pels factors cultural i socials però cal determinar molt bé el com. En alguna situació, s'ha observat, que el noi, no parla amb claredat amb l'intèrpret o amb els educadors perquè segons el que li passi, pot tenir por a ser jutjat. De la mateixa manera, que el professional a vegades no té clar si la traducció és fiable o bé interpretada. Una comunicació a tres bandes, es complica.

Com a punts forts en que hi hagi treballadors àrabs destaquem: la comunicació que es dóna entre ells i els nois, la confiança, l'entesa cultural i social...

Com a punts febles en que hi hagi treballadors àrabs destaquem: que els nois es poden tancar més amb la resta dels professionals, en les traduccions es pot perdre informació...

Com reflexionàvem a l'assignatura de "Interculturalitat", les actuacions, haurien de ser individuals segons el cas i orientades cap a la pluriculturalitat, on aquest model, fomenti l'educació intercultural com un valor.

Medicació

Un tema que sempre m'ha creat reflexió és el tema de en quin moment un nen o un noi en aquest cas, ha de ser medicat. Òbviament, la decisió no és nostra com a psicopedagog, hi ha tot un treball multidisciplinar darrera on la figura del psiquiatra té molt a veure. Sempre, però, m'ha fet qüestionar-me el fet que molts cops la medicació ja ve donada per l'inèrcia del tema de l'etiquetatge. Després de l'anàlisi de diferents casos, he començat a veure que en moltes situacions la medicació és una ajuda al treball més psicològic i social que es fa i que a més, és molt necessària. Tot i així, soc de les que continua pensant que cal mirar-ho molt amb "lupa" abans de prendre una decisió.

Què en penseu? m'agradaria especialment saber la vostra opinió sobre aquest tema....

Practicum II

Començaré amb dos temes: el treball en equip i la manca de motivació dels nois juntament amb les actitud disruptives. 

Un cop realitzades les meves primeres setmanes del Practicum II, observo que com a punt feble a millorar, seria el treball en equip i col.laboratiu. Dins de l'equip de professionals, diferenciem l'equip d'educadors i l'equip tècnic ( dos psicòlegs, una pedagoga i una treballadora social). En l'organització, trobem reunions entre educadors, entre l'equip tècnic i entre tots junts. Sembla que no sempre utilitzen els mateixos criteris en relació als nois. Per exemple, alguns són més permissius que altres, o no sempre hi ha uns mateixos objectius a l'hora de fer les diverses intervencions que es porten a terme. Això mateix, ho detecto en la meva pràctica.. Hi ha professionals més implicats (com el meu tutor) als quals els hi sembla interessant la proposta donat que em comenten que treballar l'educació emocional al centre és un tema important i que tenen pendent en el centre, i altres que per qüestió de temps o de la rutina s'impliquen menys. Aquesta manca d'implicació, fa que el treball amb els nois sigui més difícil i no ajuda en la seva motivació. 

Així doncs, us proposo reflexionar sobre els diversos rols dels professionals, i les diverses actituds i us demano com integrar-ho en la vostra pràctica diària com a psicopedagogs.

Al voltant de la motivació, diré que són nois que per les seves experiències vitals, es mostren desconfiats, desmotivats, amb baixa autoestima i tot això deriva en conductes disruptives. Com us explico al diari, a la primera sessió ja em vaig trobar amb una baralla. La veritat que em va impactar molt.. Penseu que treballo en un centre penitenciari i mai havia sentit aquesta sensació.. He vist baralles al centre penitenciari, però són adults i ells mateixos es separen o de seguida arriben funcionaris. En canvi, en el centre d'acollida, els nois mostren molta ràbia, ira... actuen sense pensar i tenen molta força.. La resta no pot separar-los, són els professionals que fan la contenció, i no és fàcil. A més, no tenen cap tipus d'autocontrol, actuen des de l'emoció negativa sense reflexió, des de la part del cervell més primitiu. No tenen eines de gestió emocional. 

Així doncs, us plantejo reflexionar al voltant de la importància de l'assessorament i la intervenció psicopedagogica sobre l'educació emocional en els diversos camps professionals que tenim per intervenir. 


 Novament reflexionem...

Després de viure en primera persona una baralla important entre dos nois del centre, i varies situacions d'agressió verbal entre ells, i valorant que l'altre dia parlavem sobre les conductes disruptives, volia parlar de fins a quin punt "hem d'intervenir fisicament". És a dir, actualment treballo en un centre penitenciari. Si algun cop hi ha hagut una baralla, els mateixos interns han controlat la situació i sinó de seguida l'equip de funcionari que saben com han d'actuar. En el centre d'acollida, són els educadors i diversos professionals que han d'actuar fent contenció si cal. Us asseguro que estar al mig d'una baralla impressiona.. Els nois tenen força i no és fàcil aturar la situació. Els educadors es troben en una situació de no poder treballar tot allò que els hi agradaria perquè com diem, "es passen el dia apagant focs". Molts cops són agredits. Curiosament, després del moment de ràbia i de baralles, molts nois parlen i acaben sent amics novament.

La qüestió és... fins a quin punt els professionals son els que han d'aturar les baralles i patir agressions físiques? caldria algun altre tipus de personals complementari per fer això? l'equip d'un centre de menors ha d'estar preparat per assolir-ho?

Deixo clar que jo no tinc la resposta... però si observo que cal parlar-ne. Molts professionals perden la motivació en fer tallers, activitats... perquè s'arriba al punt de pensar que no es té ni temps donat que, s'ha d'anar parant les situacions disruptives.