Diari

DIARI DE PRÀCTIQUES...

FASE 1 : PLANIFICACIÓ I ANÀLISI:  ANÀLISI DEL CONTEXT / VALORACIÓ DE LA DEMANDA / RECOLLIDA D'INFORMACIÓ /  DEFINICIÓ CONJUNTA D'OBJECTIUS DATA: dues setmanes març  HORES: 10 h.

OBJECTIUS Conèixer la realitat i el context dels nois i dels professionals, així com la dinàmica al centre, per tal de tenir un primer diagnòstic i analitzar les necessitats. Determinar les primeres negociacions per establir consens en el objectius. Destinataris/àries: professionals (equip tècnic i educadors) i els nois.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Coneixement del funcionament del centre i del context: revisió el PEC, el RRI, i les normes de convivència. Revisió de la legislació actual i el protocol d'actuació en l'atenció al menor en situació de risc. Coneixement de la situació personal de cada menor que formarà part del pla d'intervenció. Implicació dels diferents professionals en la intervenció. Participació en les reunions de l'equip tècnic per tal de recollir informació.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Observació grupal per tenir una visió més objectiva dels noies i dels professionals. Registre escrit en forma de Diari de Camp. Entrevista no estructurada amb els nois, basada en preguntes obertes. Recollida i lectura dels informes que puguin haver-hi de cada menor.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

He realitzat una entrevista individuals amb cada noi participant al pla. He assistit a les reunions d'equip. He revisat els document de centre: PEC, RRI, normes de convivència. Reunió amb el psicòleg per parlar dels casos i valorar el pla d'intervenció

Les dues primeres setmanes del març...                                                   

Al llarg d'aquestes dues setmanes he revisat novament documents de centre com el RRI, les normes de convivència i el PEC. Al Practicum I, ja ho vaig fer però donat que ha passat un any i mig, he tornat a fer una repassada. Tanmateix, he assistit a reunions de l'equip tècnic per tal de conèixer les necessitats dels nois que actualment estan al centre i la dinàmica que es porta, ja que la dinàmica varia segons el perfil de nois que hi hagi. A més, m'he reunit amb el psicòleg del centre per  tornar a parlar de la proposta d'intervenció ja proposada al Practicum I. D'aquesta manera, arribem a l'acord de començar directament les diverses sessions grupals un cop ell mateix em parlar de cas per cas i he mirat els informes personals dels nois. En principi, decidim no fer les entrevistes individuals dels nois. Pactem, que el taller es planificarà de forma oberta per adapatar-lo a noves entrades i/o sortides dels nois perquè es poden produir altes i baixes.

FASE 2 :     DESENVOLUPAMENT I DISSENY: AJUSTAMENT, INTERVENCIÓ I IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DATA: finals del març, abril i mig maig.                                       HORES: 40 hores

Objectius: 1. Consensuar i definir els objectius del pla amb els professionals i els nois. 2. Presentació del pla d'intervenció sobre educació emocional. Assessorar i orientar als educadors sobre el tema i sobre com intervenir. 3. Intervenir amb el grup dels nois en les diferents sessions de forma col·laborativa amb els professionals. 4. Fomentar l'autoestima, l'autonconcepte, l'autonomia, la regulació emocional, la resolució de conflictes, dels nois amb tècniques d'educació emocional. Destinataris/àries: professionals (equip tècnic i educadors) i els nois.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió amb els professionals per explicar el pla d'intervenció i com treballar l'educació emocional (assessorament). Primera sessió dels nois amb un educador, el psicòleg i el grup de nois implicats en els procés. Xerrada on s'explicaran les diverses sessions, la metodologies i les activitats. Sessions basades en diverses tècniques de dinàmica de grup per treballar l'educació emocional. Així com, l'esport per a la regulació emocional. Motivació grupal.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Anotacions al diari de camp. Graelles per recollir assistència i participació. Observació grupal dels nois. Recollida d'informació de les diverses reunions amb els professionals amb actes.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Consensuem amb el psicòleg el pla d'intervenció, sempre oberta a propostes de canvi i millores. Els interns participen de forma voluntària. (Control absentisme) L'orientació als educadors, provoca que ells siguin capaços de fer activitats sobre educació emocional amb els nois. Progrés i millora dels nois de forma individual i grupal.

Les dues segones setmanes del març...  

Faig una reunió amb l'equip tècnic juntament amb els educadors, on informo i explico la intervenció que es portarà a terme de forma conjunta i col.laborativa. S'explica una mica de teoria sobre l'educació emocional i com es pot treballar amb els nois. Detecto que no tots els professionals treballen en la mateixa linea de treball ni amb els mateixos criteris.

Comencem la primera sessió amb els nois. Hi assiteixen 12 nois, dues educadores del torn de tarda i el psicòleg. Aquesta primera sessió té com a objectiu explicar als nois una mica que és l'educació emocional i com ho treballarem a través de les diverses sessions. Abans de començar la sessió, el psicòleg em diu que és un dia molt mogut. Un noi ha produit un inscendi al bosc i està pendent que passi a disposició dels mossos d'esquadra. D'altra banda, han rebut la visita de dos grups d'estudiant d'Integració Social, on la majoria eren noies i aquest fet els ha fet estar nerviosos. Així doncs, comencem la sessió. Només començar un parell de nois comencen una forta baralla on cal contenció per part dels professionals.. La veritat que no m'ho esperava gaire, i començo a pensar que les intervencions no seran fàcils... Els nois estan poc motivats i detecto una manca important de cohesió de grup.. Després de l'incident, els nois marxen a les habitacions respectives i continuem. La sessió es distribueix en: la meva presentació personal a través de la dinàmica de grup "La maleta de la meva vida", on a través d'objectes personals em presento.  A continuació faig una dinàmica per trencar el gel "La gamba", on el psicòleg surt del grup i quan entra ha d'imitar a una gamba sense saber que el grup ja ho sap i farà el que sigui perquè aquest faci el ridícul sense dir la gamba en cap moment. Cal dir, que amb aquesta dinàmica riuen molt. Seguidament explico que és l'educació emocional i com la treballarem a través de les diverses sessions.  Finalment sembla que la sessió ha funcionat.

Tot i així, continuo observant que els nois estan molt poc motivats tot i plantejar activitats com una xerrada per part d'un intern de la presó, una sessió de judo, una d'atletisme...o sessions que ells proposin. La qüestió és que en lloc d'estar a la meva sessió, és la seva estona de passejar per Manresa, així que és difícil motivar-los.

Les dues primeres setmanes de l'abril...
Després de parlar amb psicòleg, valorem que per tal de motivar als nois i de coneixe'ls una mica més, hauriem de fer entrevistes individuals. En un primer moment no ho vam trobar necessari ni oportú, però després de la primera sessió grupal es considera que potser serà una manera de poder reforçar-los de forma individual abans de cohesionar el grup.

Així doncs, que durant la primera setmana d'abril faig aquestes entrevistes amb el psicòleg. Aconseguim fer 8 entrevistes. Les preguntes són obertes per tal de coneixe'ls. No entrem en situacions personals sinò, en motivacions, hobbys, parlem de que entenen per educació emocional, com esperen el taller. Sembla que els nois de forma individual estan més motivats, i majoritàriament relacionen emocions amb sentiments. Sorprenentment, anomenen més emocions negatives que positives. En alguns casos, els hi costa mantenir la mirada i mostren una expressió corporal juntament amb actitud com de pasotisme. Volen semblar forts, i parlar de les emocions és complicat.

La segona setmana de l'abril, realitzem les dues primeres sessions grupals. Cal dir que dels nois que van venir a les entrevistes, només venen 6 al grup, degut a que un a desinternat i un altre ha passat a disposició judicial per una agressió de la qual no parlaré per conservar els drets del menor. 

Així doncs, a la segona sessió són un total de 9 nois (6 que conec i 3 que no). Per tal de treballar la primera capacitat del meu projecte que és la consciència emocional, fem una sessió de fotografia on treballem les diferents emocions i ens tirem fotos de la nostra cara segons l'emoció. La veritat que em sorprèn molt que aquesta activitat els hi encanta. Aprofitant i molt sobre la marxa, els hi demano situacions en que poden estar tristos, alegres, rabiosos... Les situacions que surten estan lligades al seu dia a dia, més sobre el centre i la relació amb els educadors, la relació a escola.. de les families parlen poc, és un tema més delicat emocionalment i encara detecto que al grup no hi ha la cohesió i confiança necessària. Es nota que els nois tenen una barrera emocional important. Aquest mateix dia, fem una dinàmica que consisteix en representar la mateixa escena amb diferents estats d'ànims. Per exemple dir: "tinc diners!". Content, trist, pasota... i desprès parlem de la sensació que ens dóna la situació. Aprofitem per parlar de l'actitut de les persones quan fem alguna cosa.

De cara a la propera sessió els hi demano que portin música que els hi agradin. D'aquesta manera, a la seguent sessió venen 6 nois. 3 tenen altres activitats. Dels 6, 4 porten música, així que em dóno per satisfeta. Poso una canço de cadascú. Els hi dic que amb cada cançó han de dir una paraula que els hi vingui al cap i si volen fer un petit dibuix. El tema d'escriure no els hi agrada molt així que ho acabem fent oral. Curiosament els 4 estils de música són completament diferent. Sembla que actualment al centre hi ha nois molt diversos. Surten paraules com amor, guerra, lluita, alegria... Acabem reflexionant com les persones són diferents i que cal l'acceptació. També poden valorar com una mateixa cançó a un o a un altre, a més de poder agradar-li o no agradar-li, li pot generar una emoció o una altre.

Diada de Sant Jordi, 23 d'abril...
Avui hem anat a Manresa a vendre roses amb els nois, per tal de recollir diners i fer alguna sortida motivacional. La veritat que pensava que els hi faria vergonya vendre o que tindrien poques habilitats. M'ha sorprès com estaven motivats. Observava a un noi, com s'allunava de la parada, i com s'ha apropat aun avis al banc per vendre les roses.. Ho ha fet amb delicadessa i respecte... Veure als nois en un altre entorn diferent del centre m'ha ajudat a entendre la realitat d'una manera més global. I he comprovat que els comportaments canvien segons on estiguin. 
 
Finals d'abril...

A la quarta sessió, treballem la part de "Competència Social", i ho fem des de la visita d'un intern del centre penitenciari on treballo que es diu "Lledoners". Aquesta activitat la volia deixar pel final, però he valorat amb l'equip tècnic de l'Estrep, que tot el que són vivències personals d'altres persones els hi arriba més. Així que per continuar cohesionant el grup i abans de treballar la regulació emocional, considerem que és oportú.

A la sessió, venen només 3 dels nois que han anat fent el taller. Sembla que aquell dia al centre hi han hagut baralles i tot està molt mogut. Molts nois han marxat a Manresa. Així, que omplim el taller d'altres nois que hi han pel centre, però molts àrabs i algú amb dificultat en l'idioma. La veritat que aquesta situació em frustra una mica. Considero que aquesta activitat hagués arribat a molts nois que no han vingut. També considero que ha mancat una treball d'equip.

L'intern és el primer cop que surt en 10 anys i encara li queden 10 anys més de presó. Té 33 anys. Des del principi es mostra molt propera als nois. Els hi explica com funciona la presó. Principalment, es centra en fer-los reflexionar sobre les oportunitats que tenen actualment i com les han d'aprofitar per no acabar com ell. Explica les emocions i situacions que el van fer moure a cometre un delicte de violència, així com les actuals emocions que sent al centre penitenciari i com ha de reprimir-les. Els nois semblen impactats. Un noi bé molt "cremat" perquè acaba de tenir una discussió amb un educador i diu que el centre d'acollida també és com una presó. Però l'intern el fa reflexionar i li mostra les moltíssimes diferencies que existeixen.

Dies després, valorem amb el psicòleg que l'activitat ha tingut bona resposta per part dels nois així que decidim fer el mateix però amb un altre intern del mateix centre. En aquesta ocasió és un noi àrab. A la sessió repeteixen els mateixos de la sessió anterior. Sembla que els nois àrabs el reben molt bé. Ambdues sessions funcionen i en les dues reflexionem sobre les mateixes coses.

Les dues primeres setmanes del maig..
  

Comencem a treballar la regulació emocional. Per tal de fer-ho, he preparat dues activitats esportives per reflexionar sobre com un esport o un hobby ens pot ajudar a gestionar emocions negatives com els nervis o la ràbia.

El primer dia, demano a una companya que és cinturó negre de Judo si ens podria fer una classe. Em sorprèn que sembla que no és una activitat que els motivi molt. Finalment i davant de saber si funcionarà o no, la deixem oberta a qui vulgui venir de forma voluntària. Venen 4 nois. Anem al Congost de Manresa on disposem d'una sala gimnàs amb tatami.

La Gemma que és la noia que fa la classe els hi explica com ella va decidir dedicar el seu temps lliure a part d'estudiar i fer de mestra a estudiar. Des de petita s'hi va posar i ara no podria viure sense el judo. És la seva passió. Explica que quan està molt estressada de la feina, agoviada amb problemes personals, enfadada,... troba al Judo una eina d'equilibri emocional. L'ajuda a ser més feliç i a desconnectar d'altres situacions. Això, facilita que pugui pensar les respostes que donarà als problemes que li planteja la vida. Els nois, escolten amb interès. També explica que el Judo, no serveix per abusar del poder i lluitar amb altres persones, sinó que s'ha de veure com una estratègia d'autocontrol.

Comencem la classe. Els nois es posen per parelles. El primer que es fa és una salutació com a respecte abans d'iniciar les diferents tècniques. Jo em poso amb la Gemma i els hi ensenya algunes tècniques, principalment de defensa personal. La veritat que riem molt. Fem canvi de parelles i tots passem per tots... Acabem la classe valorant l'activitat. Es valora positivament i entretinguda. Reconeixen que tot i que el judo pot ser una eina de regulació emocional, també es podria convertir en lo contrari i en un moment determinat utilitzar-ho en una baralla per exemple. Em sobta, com tenen integrat a la seva vida diària les baralles com una cosa normal.

A la setmana següent, fem una activitat d'atletisme. Assisteixen 7 nois, 4 dels quals són els mateixos que la setmana anterior. Una altre companya de feina que és campiona de Catalunya, ve al centre a fer una classe. Tal i com va fer la Gemma, ens explica la seva experiència personal al voltant de l'atletisme. Entrena moltes hores diàries i no podria estar sense fer-ho. Gràcies a l'atletisme, pot desconnectar de la feina i relaxar la seva ment. També ens explica, com l'ajuda a regular les seves emocions i a relaxar-se. Així doncs, al mateix centre, l'Eli, munta unes series de córrer i uns circuit on els nois, de forma cooperativa han de superar-ho. L'activitat serveix per valorar que cada noi té unes habilitats diferents i que si les ajunten superen els problemes millor. Al finalitzar la sessió, reflexionem sobre aquest aspecte. Surt el tema de necessitar d'altres persones. En especial un noi es mostra una mica inquiet, i diu una frase impactant: "Tu ja pots necessitar d'altres persones, però si els teus propis pares t'abandonen, de qui t'has de refiar?"

Un cop treballat la regulació emocional, fem dues sessions: una sobre autonomia emocional i l'altre sobre competència social. La primera, centrada en l'autoestima dels nois (Autoestima. - Significa tenir una imatge positiva de si mateix; estar satisfet de si mateix, i mantenir bones relacions amb si mateix. L'autoestima té una llarga tradició en investigació i en educació. Rafael Bisquerra)  i la segona centrada en expressar i compartir emocions (Compartir emocions. - Compartir emocions profundes no sempre és fàcil. Implica la

consciència que l'estructura i naturalesa de les relacions vénen en part definides tant pel grau d'immediatesa emocional, o sinceritat expressiva, com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació. Rafael Bisquerra)

Assisteixen 7 nois, 5 de la sessió anterior. Un nou ingrés i un noi que va venir a una de les xerrades del l'intern de la presó. Per treballar l'autoestima ho fem a través de la dinàmica "Jo sóc una estrella". els hi dono mig full a cadascú amb una estrella al centre que representa que son ells. Han d'escriure 3 qualitats positives que tinguin i fer un petit dibuix representatiu d'ells. Llavors jo agafo tots els papers. Vaig demanant al noi que em sembla: Qui pot ser una persona que diu que és .../.../...  i que s'identifica amb aquest dibuix?  Amb la primera dificultat que em trobo, es que tenen importants problemes per reconèixer aspectes positius en ells mateixos i certa vergonya en dir-los. La segona cosa, és que no s'acaben de conèixer tots lo suficient com per reconèixer les qualitats dels altres. Em dóna la sensació que molts cops tenen relacions superficials entre ells. En alguna ocasió, ja he comentat que la majoria dels nois, es posen una barrera emocional important.

La sessió de compartir emocions, és la cloenda de la intervenció. L'objectiu es veure si són capaços d'obrir-se una mica més, i valorar com ha anat les diferents sessions.

Per començar fem una dinàmica que s'anomena "El túnel de les emocions". en aquesta ocasió són 9. No tots 9 han vingut a totes les sessions, però si que en una o altre sessió ens hem vist. Surten 3 persones del grup. Els altres formem un túnel. Entra el primer noi. Tots ens dirigim a ell ignorant-ho. Entra el segon noi. Quan passa pel mig del túnel tots ens dirigim com si l'estiméssim molt. Entra el tercer. Tots ens dirigim com si fes pudor.

Després reflexionem sobre com ens podem sentir quan a la vida ens tracten sempre des de la mateixa emoció. Així com, quan nosaltres tractem des de la mateixa emoció. També valorem, que l'emoció de la ignorància és una de les que fa més mal. Un dels nois, expressa que la seva conducta rebel a casa, venia donat just perquè sentia que la seva mare l'ignorava, i al seu pare feia anys que no el veia perquè els havia abandonat. Quan vam mostrar amor, el noi que passava pel túnel, es va posar molt vermell. Els hi costa mostrar depèn quines emocions però, tampoc tenen eines suficients per rebre les emocions dels altres. Derivat d'aquesta dinàmica, reflexionem sobre: Sentir, pensar i actuar. Posem exemples de la seva vida diària sobre  quan sentim i actuem sense pensar.

Acabem la sessió amb una reflexió cloenda. En general sembla que les diverses sessions han agradat. Tot i així, els alumnes no han estat sempre els mateixos i cadascú opina una mica de les sessions que han pogut venir. L'idea general de la intervenció queda assolida. Saben que són les emocions i que existeixen mecanismes de regulació per controlar-les i ser més autònoms emocionalment a la vida, tot i que reconèixer que és molt difícil.

Personalment em quedo amb la sensació, que la intervenció ha sigut una "pinzellada" del que es pot treballar sobre l'educació emocional, però que hauria de ser un taller del centre integrat a la vida diària dels nois ja que ho necessiten molt.

Cal dir, que al llarg d'aquesta frase, ens hem anat reunint amb els educadors i l'equip tècnic valorant les diverses sessions i parlant de cada noi. Dins de les diferents sessions hem pogut observar comportament individuals dels nois, que al psicòleg li ha donat informació precisa de cada cas, així com el rol dins del grup, la manera d'expressar-se, quan s'han pogut sentir violents...

FASE 3 : AVALUACIÓ, SEGUIMENT I REFORMULACIÓ                                                          DATA:   2 SETMANES DEL MAIG       HORES: 10- 15 HORES (ENTRE PROFESSIONALS                                                                                                                                         I NOIS)

Objectius: 1. Valorar el pla d'intervenció i treure conclusions, propostes de millorar i valorar si hi ha possibilitat de continuar. 2. Propostes de millora del pla d'allò que no hagi funcionat o que es puguin millorar. Destinataris/àries: professionals (equip tècnic i educadors) i els nois.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Valoració amb els nois de com ha anat les diverses sessions. Que els hi ha agradat, que han après, que es pot millorar, com s'han sentit.. Reflexió conjunta. Valoració amb els professional de com ha anat la intervenció i si es podria continuar. Reflexió conjunta. Avaluació i autoavaluació. Propostes de millora.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Qüestionaris pels nois i pels professionals. Autoavaluació de la pràctica educativa. Anàlisi del Diari de Camp. Reunió amb els professionals.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Els professionals adquireixen recursos i estratègies, així com coneixement sobre l'educació emocional per tal de poder continuar amb la intervenció. El grup mostra tenir més habilitats socials que al principi de les sessions i es relacionen entre ells amb respecte. Individualment son capaços de mostrar alguna emoció i saber com controlar-la si cal. Grau de satisfacció dels implicats.

Finals de maig ...

Valorem el pla d'intervenció des de tres punts: els professionals del centre, els nois (explicat al punt anterior) i la meva pròpia practica.

Es valora intentar que des del centre (no se sap encara si educadors o l'equip tècnic) puguin continuar amb la intervenció un cop finalitzades les meves pràctiques, ja que dins de cada bloc dels de les competències emocionals, es poden treballar moltes més activitats. Fem una sessió per plantejar com es podrien desenvolupar i quines podrien ser les activitats. Tot i així, personalment crec que constarà poder continuar amb aquestes sessions, ja que a nivell d'equip cal consolidar encara dinàmiques de treball, i unificar criteris d'actuació.

 D'altra banda, valorem que el fet de no poder mantenir un grup estable, ha fet que dificultes l'assoliment dels objectius establerts i la cohesió de grup.

M'he quedat amb la sensació que la intervenció es podria haver aprofitat més, si el grup hagués sigut més estable. També, crec que m'ha faltat més complicitat amb ells donat al poc temps. S'ha de tenir en compte que son nois, que els hi costa agafar confiança amb les persones. Hauria d'haver fet més entrevistes individuals. Motivar-los també ha sigut una cosa difícil, i l'assistència voluntària en algun cas no ha estat possible. El seguiment s'ha fet difícil donat que en aquests moments hi ha hagut molt moviment al centre d'altres i baixes.